martes, 10 de mayo de 2011

GENERACIÓ NI-NI: NI ENS CONFORMEM NI OBEÏM

AVISO PARA ESPAÑOLISTAS: Este post está escrito en catalán, si eres un fascista o un imbécil, no te lo leas porque te va a aexplotar la cabeza, si por el contrario, crees que las lenguas son una riqueza más de este país multicultural que es España pero no conoces la lengua, leetelo y verás como lo pillas y además aprendes idiomas. (publicado originalmente el 09/05/11 en el blog de Pirates de Lleida).

Si ets jove ets un delinqüent.

Des de sempre, el jove ha estat l’eina que s’ha utilitzat per buscar culpables allà on no hi són, ha estat el recurs a utilitzar quan falten els arguments, ha estat el cap de turc dels actes més irresponsables que han comés els vells que governen aquest país anomenat Espanya.

Només cal mirar una mica enrere per adonar-nos de què la joventut, a ulls de la societat, ha causat molts més problemes dels que ha resolt. La premsa i la resta de mitjans s’esplaien a gust utilitzant-nos un cop rere un altre per a omplir línies i línies de notícies manipulades dirigides a un públic adult que l’únic que vol es algú amb qui enfadar-se després d’haver llegit la resta del diari o haver vist la resta de l’informatiu.

Recordo fa uns anys, quan l’èxtasi, segons els mitjans, era la droga de moda entre la joventut i tots nosaltres en preníem de forma abusiva i cada cap de setmana morien un fotimer de joves a causa del seu consum i abús. El que no recordo que diguessin és que aquests joves van morir, no pel consum d’èxtasi, sinó a causa de l’abús sistemàtic de la substància, de la mateixa forma que haguessin mort si haguessin pres deu grams de cocaïna o set ampolles de whisky. Hi ha joves que abusen de la mateixa forma que hi ha adults que abusen. Hi ha joves que en consumeixen, de la mateixa forma que hi ha adults que consumeixen. Quants adults alcohòlics hi ha en relació amb la quantitat de joves addictes als estupefacients? Probablement s’hi podria establir una relació i tot i, no obstant, de l’adult que s’emborratxa a les deu del matí no se’n parla al diari de forma recorrent.

Un altre tema en el que ens hem vist censurats d’una forma esfereïdora és el del mal anomenat “botellón”. De repent, com si ningú en sabés res, ens informen de què els joves s’ajunten al carrer per prendre alcohol i fer xivarri de forma recorrent i sense pausa. Una novetat. Una notícia.

Els joves sempre s’han ajuntat al carrer, i tenint en compte que, anys enrere el problema era que el jovent no fos al carrer sinó que es tanqués en una discoteca tota la nit, podem comprovar que el vertader problema del jove es tot allò que fa.

Es va decidir prohibir aquesta activitat, impossibilitant al jovent de beure al carrer, obligant-lo a beure als locals autoritzats on la beguda era deu cops més cara (algú en va sortir guanyant). D’aquesta forma s’evitava el xivarri i la brutícia. En comptes d’obligar als joves a netejar, en comptes d’establir uns límits en el seu to de veu, es van prohibir fer-ho.

Anys després, recentment, s’ha aprovat la llei antitabac, una llei que pretén decidir per nosaltres si podem fumar, a on ho podem fer i si ho podem fer al nostre propi establiment. Aquesta és una llei que ens afecta a tots els ciutadans, hi ha qui esta a favor, hi ha qui hi està en contra. Però el que és ben cert és que per als joves ha suposat un problema ben gros: si no es pot fumar dins i no es pot beure fora, les alternatives són ben poques. Si sumem a tot això el fet de què els veïns propers a pubs o discoteques denuncien (i amb motiu) la disbauxa que es causa al voltant d’aquests locals ens trobem sempre en un atzucac.

Totes aquestes mesures s’han pres sense tenir en compte al jovent per un motiu molt senzill: la joventut no vota.

O bé és massa jove per anar a votar, o bé es veu tan poc representat com per donar la seva confiança a cap dels candidats o partits que es presenten. Les llistes són molt velles i els caps de llista ja fa dies que van deixar d’anar a discoteques.

Estic convençut que si el vot fos a partir dels 16 anys (hi ha països on aquest model ja existeix, com a Equador) i si es trobés una fórmula adequada per a que la vertadera guanyadora de totes les eleccions d’aquest país no fos sempre l’abstenció, el jovent tindria alguna cosa a dir. La democràcia significa que el poble té dret a decidir i si excloem a una part tan significativa del poble com és la joventut, la democràcia esdevé una mentida.

Fa no gaire ens han dit Ni-Nis: “Ni estudien Ni treballen”. Està clar que en un sistema on estudiar una carrera és cada cop més car (i és la tendència que s’ha adquirit recentment amb la instauració del pla Bolonya ignorant descaradament els milers de joves que s’hi van oposar des de bon principi) i treballar s’ha convertit en un privilegi per tothom, entrem en un cercle viciós on no es pot treballar per què no es tenen estudis i no es pot estudiar per què no podem pagar els costs a causa de què no trobem cap treball, per no parlar de les compatibilitats entre una cosa i una altra que s’han exterminat amb Bolonya.

Evidentment, el jove que finalitza els seus estudis, però no es capaç de trobar feina, es troba en un cul-de-sac que té una difícil solució. Han especulat amb la nostre terra, han venut les nostres vides a uns bancs que no ens volen ajudar a independitzar-nos. L’habitatge no és assolible per a una persona amb un sou normal. Als mitjans parlen de mileuristes com si fossin uns desgraciats. Són molts els joves als que els agradaria ser-ho. Són molts els joves que cobren el sou mínim que, en aquest país és la meitat que el de països com França o Alemanya. Però la societat veu a un home de trenta anys que és massa mandrós com per buscar feina.

Tot és una excusa. És perfecte: la criminalització de la minoria sempre ha servit als qui ostenten el poder per a moure’s cap a on han volgut. Si el jove és un gos, si el jove no es mou, si el jove es droga, beu, fa xivarri, si el jove no és responsable: el jove no té dret a opinar. Tot i així, els joves sempre hem estat els qui hem començat les revolucions i és això el que els fa tantíssima por.

Nosaltres tenim el poder de canviar les coses arribant allà on són ells. No per competir, no per dominar a ningú. Només per a tindre representació, per a ésser escoltats.

Sí que som Ni-Nis: NI ens conformem NI obeïm. NI callem NI cedim. NI ens sotmetem NI reculem.

Tenim l’oportunitat de ser a la lliga a la que mai ens han permès entrar. Aprofitem-la i fem-nos sentir. Fem democràcia.

No hay comentarios: