martes, 24 de mayo de 2011

Mi opinión sobre el estado actual de #acampadalleida

Llevo desde el día 18 acudiendo diariamente (a excepción de la jornada de reflexión por el tema de los piratas) a #acampadalleida, he puesto muchísimas horas de mi tiempo, tiempo que, por otra parte no tengo, y veo como poco a poco se va diluyendo por culpa de los de siempre.

Asumo que los que no sois de Lleida no sabéis de lo que hablo, así que voy a comentar lo que pasa en esta ciudad para ponernos en situación:

Lleida es una ciudad muy burguesa, mucho. La única diferencia con otras ciudades es que aquí, el partido político al que votan los viejos ricos es al PSC, que representa el despotismo ilustrado (según la candidata al PP a alcaldesa), auqnue yo veo más caciquismo, especulación y chanchullos raros. En Lleida nunca se mueve nada. La última manifestación multitudinaria que recuerdo fue la del "No a la guerra" y ya visteis para qué sirvió... El día 15 de mayo se organizó la manifestación de Democracia Real Ya! y la asistencia fue mínima. En la línea de siempre, no llegamos a cien personas, nos juntamos diez minutos delante del ayuntamiento y para casa.

Esto siempre ha sido así. Han habido diez personas comprometidas que lo han movido todo (yo no estoy entre ellas) y nunca han sacado nada más que cuarenta personas tocando cazuelas. Es encomiable, pero no sirve para nada; la gente de esta ciudad no se ha implicado jamás en estas cosas, entre otras, porque nos separan estratos muy diferenciados, ya sean sociales, políticos o económicos.

Esto cambió el viernes cuando una gente, unos pirados, decidieron acampar en la Puerta del Sol en Madrid. La gente empezó a acampar por todas partes, el movimiento se extendía, la masa se movía, en Lleida alguien dijo "Y la #acampadalleida qué?". Se empezó a menear la cosa, unos decíamos una cosa, otros decían otra, pero el objetivo era exactamente el mismo: hacernos oir en Lleida. No recuerdo quién fue que por Twitter dijo: "Pues el 18 a las 20:00", pues hala, ya tenemos hora, se hicieron grupos y páginas en Facebook,se creó en hastag en Twitter, cuatro personas firmaron un papel que nos hacía legales y esa misma noche nos reunimos unos cuantos piratas implicados en el tema para ver cómo lo enfocábamos.

Mientras hablábamos, vimos por Twitter que unos tipos estaban pegando carteles de la acampada por Lleida y les dijimos que se unieran a nosotros, así lo hicieron y empezamosa trabajar. Al día siguiente, a las 20:00, no las teníamos todas, pero la asistencia fue masiva.

La cosa se movió durante dos dias y el viernes fue algo acojonante. Yo reconozco que el viernes lloré de emoción al ver como el pueblo entero se movía por un objetivo común, como evolucionaba la asamblea, como nos emocionábamos al colgar carteles, al mirarnos y pensar: "Somos diferentes y nos da igual".

Entonces llegó el factor X. La gente que siempre monta cosas que son un fracaso, los que no logran salir del estancamiento mental que parece, guia sus vidas, decidió "ayudar" (y lo entrecomillo porque, hasta donde sé, pidieron que se les pagara la cena recilcada) y su única intención desde el principio ha sido llevarlo todo a la ruina. Si estuvieran pagados por un partido político no lo estarían haciendo mejor. Sacan temas que no vienen a cuento, se quieren desvincular totalmente del resto de asambleas. Quieren un movimiento local.

Esto no trata de ciudades, banderas, escudos, esto trata de un mundo al unísono pidiendo justicia, libertad y democracia. Si no eres partidario de las tres cosas, largo, no haber venido, monta tu acampada y, si me mola, a lo mejor voy, tal y como han hecho los cientos de personas que se pasan por Ricard Vinyes a diario.

Cada día estoy más tentado a dejar que carguen ellos con el peso de la acampada, yo cada vez me paso menos porque no puedo estar allí sin apuñalar a nadie, que ellos se lleven el mérito de haber hundido la manifestación reivindicativa más importante en décadas de historia de Lleida. Ya lo están haciendo, yo estoy muy orgulloso de haber colaborado con gente que ahora, para mí, son como hermanos, con la expresión de la voluntad del pueblo, con darle voz y hacer que se oiga, estoy orgulloso de haber emulado a Madrid y haber apostado por la ciudadanía. Jamás podría perdonarme haber colaborado a quitar esa voz al pueblo, a arrebatar el sentido de todo esto y a negar a la gente el derecho a coexistir con una plataforma creada, en un principio, para defenderlo.

Me niego. No sé que opinaréis vosotros, yo lo veo blanco y en botella. Empezó siendo una cosa maravillosa, no dejemos que se convierta en mierda por culpa de los exaltados de siempre, hay un momento para cada cosa y este es el momento de ponernos a todos deacuerdo y dejar de lado doctrinas redundantes y sectarias que a lo único que conducen es al aislamiento.

Nos vemos esta noche a las 20:00 allí, en la asamblea. Y ya veremos lo que sucede mañana.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Ximi,

Jo soc un dels "aburgesats" que mai es mou, no soc votant del PSC o algun altre partit majoritari però això no hem fa més actiu socialment.

Per continuar amb la teva cronologia et diré que de la manifestació "Democracia Real Ya!" ni me'n vaig assabentar... suposo que estava massa enfeinat en coses de burgés XD.

Tot va començar a canviar quan va començar a ser trending topic tota la moguda de Madrid i després va saltar a Barcelona, en un primer moment vaig pensar que aquestes coses a Lleida no arriben amb prou força, per sort algú va començar a incloure el hashtag #acampadalleida en un dels tuits i tot va començar a canviar. Reconec que el dimecres m'ho vaig començar a mirar una mica de lluny i amb certa indiferència, ja que pensava que només és mourien els grups anti-sistema i poca gent més i no m'hi sentiria massa còmode.
Dijous va començar a agafar més força el hastag de l'acampada i la gent s'atrevia a posar fotos, i per la meva sorpresa hi havia més gent de la que m'esperava i de tot totes les condicions.
El divendres, inevitablement va començar a ser tema de conversa amb els companys de feina i un hem va dir que ell hi havia anat i que ho havia trobat molt interessant i que aquella nit hi pensava tornar, en aquells moments hem vaig dir, i per què no? La meva experiència del divendres va ser immillorable, molta gent, tothom s'escoltava, tots parlaven des del respecte, cadascú aportava el que pensava que era el millor. Hi havien idees que hem van semblar bé unes altres no tant, però d'això es tractava, que cadascú digués la seva! Mai havia vist tanta gent parlant de política amb respecte per les idees dels demés i el més difícil és parlava de forma apartidista!!
Dissabte, va ser emocionant, va continuar per el mateix camí i encara hi havia més gent!!

Poder aquest va ser el problema, hem vaig fer il·lusions massa aviat, diumenge els resultats de les eleccions van ser les que tots ja coneixem, ara a la Paeria només estan representades 3 forces polítiques. I jo hem pregunto, la gràcia no està en que quants més millor?? Ara si que ja definitivament, NO ENTENC RES!!!
Però el pitjor no va ser això, el pitjor va ser que tot el que es volia evitar a l'acampada va començar a passar, és van començar intentar imposar idees de partits, etc. Això hem va crear una doble desafecció, la primera en la política (que ja venia de serie) i la segona en el moviment!! Sobre les idees de partit, la meva opinió és que aquestes s'han de tractar un cop s'hagi arreglat el problema que ens va fer sortir al carrer!!

Espero que aquesta sacsejada que han suposat les acampades en un futur serveixin d'alguna cosa, però s'ha de torna als inicis (idees per millorar la política de forma apartidista, com ho veig jo, en aquests moments no importa tant el QUE com el COM), tot el moviment s'anirà difuminant en el temps i només tindrem el record del que va poder ser i finalment no va ser. El pitjor de tot, buscarem excuses en mil coses, però tots sabrem que tota la la culpa haurà sigut única i exclusivament NOSTRA per no continuar amb el plantejament inicial!!



@oscarrm84


--
Al creador del post, disculpa si el meu comentari no és el que s'espera en aquests posts, però he volgut contar el meu punt de vista i la meva visió com a jove apàtic de Lleida, per altra banda, estic molt d'acord amb les teves paraules.

Anónimo dijo...

Bon dia Ximi.

T'escrivia per comentar-te que són escrits i actituds com les teves les que separen i frenen un moviment. Jo no vull que ningú quedi exclòs d'aquesta moguda i estic d'acord en que cal reforçar els punts en comú de la gent que en formem part, més que no pas buscar diferències.
D'altra banda, això no és el que estàs fent tu, que et carregues de bones a primeres les opinions que consideres redundants i sectàries. M'agradaria que reflexionessis sobre això que has escrit i entenguessis que això és la teva opinió personal, i que potser hi ha altra gent que considerarà que les doctrines redundants i sectàries són les teves.
El motiu pel qual t'escric és perquè, si realment vols que el moviment sigui general i tothom pugui sentir-s'hi còmode, és un mal inici l'exclusió d'opinions que siguin diferents a les teves, cosa inevitable en una assemblea tan gran i tan oberta com la que s'ha generat.
T'animo a seguir participant de l'assemblea, com jo també faré, des d'una òptica més positiva i menys agressiva i espero que no et sigui necessari apunyalar ningú.
Salut i fins després!

Ximi dijo...

Si has rondat per l'acampada hauràs observat que el meu comportament allà no és pot definir d'una altra manera que no sigui "conciliador i tolerant". No he tret cap dels punts que tracto aquí al debat i menys d'aquesta forma perque, estic d'acord amb tu, sería contraproduent. Ara bé, de la mateixa manera que tú em demanes respecte per opinions que trobo sectàries (o no, potser només a inapropiades per a un moment en concret), jo et demano que comprenguis que tinc tot el dret del món a expressar com em sento, què en penso i com ho interpreto amb tota la llibertat que estem demanat a Ricard Vinyes. No he demanat un boicot, tot el contrari. Sembla que estigui desanimant a la gent a vindre quan l'únic que dic és que si ens separem, això se'n va a la merda, demano assistència massiva i recolzo totalment l'assemblea i les seves decisions.

No em sembla just que se'm digui (tal i com ja se'm va comentar ahir desprès de l'assemblea en petit comité) que el que estic fent és dividir i desanimar quan està clar que el que pretenc és tot el contrari. No soc l'únic que pensa d'aquesta forma ni molt menys i crec que la meva responsabilitat és transmetre-ho mitjançant els meus medis com son, en aquest cas, el Twitter i el Blog, de la mateixa manera que animo a qualsevol que pensi diferent a comentar aquesta entrada o a dir la seva en qualsevol altre blog, facebook, twitter, paret o on sigui.

Crec que l'assemblea d'ahir va anar molt bé, vam ficar-nos tots més o menys d'acord i l'ambient que es respirava cap al final era molt milor que el d'abans d'ahir i dubto que això m'ho pugui discutir ningú.

Per una altra part, que ningú dubti per un sol moment que em reprimiré el més mínim en expressar una opinió personal, vagi en contra de qui sigui, crec, tal i com he dit abans, que és la meva responsabilitat i la de tots fer saber al món el que pensem que és, exactament, el que estem demanant.

Merci per comentar, replicar i criticar, que és com s'ha de fer tot això i espero que el meu punt de vista hagi quedat más clar en aquest comentari, que crec que no sobra.

PD: Crec que és evident que no apunyalaré a ningú, s'ha de saber llegir entre línies.

Anónimo dijo...

No he pretès en cap moment que et reprimeixis de donar la teva opinió, de la mateixa forma que espero que tu no reprimeixis les dels demés.
Una altra cosa que voldria que aclarissis és qui són el Faxtor X que anomenes al teu comentari i perquè creus que la seva única intenció és la d'arruinar-ho tot. No he vist ningú amb ganes d'arruinar res, sinó gent que creiem que per millorar el que ja hi ha s'ha d'agafar un determinat camí que tu no creus correcte. De la mateixa forma que la teva opinió és una direcció que a altra gent li pot semblar igualment errònia. Es tracta de parlar i apropar postures a la mateixa plaça enlloc de llençar bombes des d'un blog que només poden fer que condicionar la gent a posar-se en una de les dues bandes, o tres, o quatre o les que siguin. Actuar d'aquesta forma incendiària enlloc d'intentar abans la conciliació de les parts em sembla una completa absurditat si, al final, tots pretenem que la unitat prevalgui per sobre de tot. Aquesta flama que hi ha ara encesa no perdurarà si no cedim tots en les nostres postures i som capaços d'arribar a un acord.
També m'agradaria remarcar que no tothom va sortir tant content de l'assemblea d'ahir, ja que, segons la meva opinió, discutible com totes, la gent treballa més a gust en petits grups repartits per la plaça que no pas havent de sortir a parlar a un micròfon al davant de tots. Al meu entendre, una de les coses més importants que es va fer durant els dos dies anteriors és que, organitzant petits grups la gent perd la por a participar i a donar la seva opinió. Per mi, el treball de base que s'aconsegueix en petit format va molt més enllà del que pugui dir una persona davant un micròfon tot esperant l'aplaudiment o l'aprovació de la resta.
Els temes que s'han estat tractant es poden discutir, se'n pot crear de nous, es pot fer que siguin monotemàtics i que tots els grups parlin de la mateixa temàtica. Tenim el poder de poder parlar del que vulguem i no l'hem de desaprofitar. Això sí, que sigui en petits grups, perquè és on la gent (i jo mateix m'hi incloc) perdem la por escènca i podem expressar-nos d'una forma més lliure.
PD: Ja sé que no apunyalaràs ningú.
Aprofito també per felicitar-te a tu, a mi i a tots els que participem d'aquest espai meravellós que hem creat per haver arribat a la primera setmana. Qui ens ho havia de dir dimarts de la setmana passada que era possible una cosa així? Crec que ningú. És una oportunitat única per canviar les coses que no ens agraden i ho aconseguirem!
Salut i fins ara!

Ximi dijo...

És evident que mai pretendria reprimir la llibertat d'expressió de ningú perque mai permetria que ningú reprimís la meva. Ja m'has donat la teva opinió, creus que el meu text separa més que uneix, opinió que no comparteixo tot i que hi haurà molta gent que sí, de la mateixa manera que estic segur que molta gent compartirà la meva opinió i no una altra. Fins aquí arriba el nostre lliure albir i crec que tant important és tenir una opinió com exercir el dret a reivindicar-la. M'estàs dient que és un merder que digui aquestes coses i em demanes a continuació que comenci a dir noms. Si sense esmenar a ningú hem arribat a aquest punt de deixar comentaris kilomètics, no em vull imaginar a on arribaríem si comencés a soltar merda de veritat cosa que, per una altra part, mai ha estat la meva intenció i no faré.

Tampoc he dit en cap moment, i vull que això quedi clar, que ningú hagi vingut a arruïnar l'acampada ni res semblant, el que he dit és que si ho intentéssin fer, no ho farien millor, que és molt diferent, al meu parer. No dubto de la bona intenció de ningú dels que estem allà, sí que em queixo de segons quins mètodes, discrepo de segons quines opinions i difereixo d'alguns comportaments, de la mateixa manera que no estic d'acord amb segons quins cartells que s'han penjat i tú no estàs d'acord amb la meva opinió en aquest aspecte.

Crec que per a una convivència sana és necessari que hi hagin discrepàncies, que es puguin parlar de forma civilitzada tal i com vaig fer ahir amb dues companyes, tal i com faré avui, demà i demà passat si algú em vol donar la seva opinió, ja sigui afí o no a la meva, sempre des del respecte, que és com crec que tracto jo a les persones.

(cont)

Ximi dijo...

(continua de l'anterior)

El meu post té com a objectiu crear una reflexió. Si qualsevol revisa els articles d'aquest blog al llarg dels quatre anys que porto escrivint-hi notarà que la correció política no hi és gaire present per un motiu molt simple: crec que hi han mètodes de calar a la gent, crec que hi han formes de fer reflexionar que no estan estipulades a manuals o tesines i que son molts útils per fer sorgir punts de vista alternatius, populars o no.

Quan va passar tot lo de Bildu, el subdirector de Libertad Digital em va dir proetarra per vertir les meves opinions d'aquesta forma tan agressiva i jo crec que si a algú se li mouen els budells pel que escric és que ho estic fent bé. Hi haurà que s'ho plantegi d'un punt de vista diferent, hi haurà qui reforci la seva posició inicial, si és el primer, de puta mare, si és el segon, ho podem discutir fins morir-nos de vells, però, a no ser que m'equivoqui (cosa difícil quan es tracta de donar una opinió) o canvíi de parer (cosa que em succeéix tots els dies en algun aspecte) no rectificaré ni em veuré obligat a donar explicacións per cap dels meus escrits, cosa que, per una altra part estic fent ara mateix perque és una opció que he escollit en aquest cas.

Respecte a la creació e comissions, comulgo completament amb la teva opinió. Crec que és validíssim crear petits grups de debat amb un portaveu que exposi les conclusions i desprès es discuteixin a l'assemblea, de fet, crec que és el que s'hauria de fer i crec qu eés molt més útil i productiu que crear un cercle viciós de gent que no para de sortir a dir les mateixes coses un com, un altre, un altre...

Fem-ho, hi votaré a favor. Ara bé, crec que aquest grups han de treballar sobre temes que es complementin per a construïr un tema en comú que faci de nexe d'unió entre les diferents acampades d'arreu i no sobre mil temes sobre els que no podem parlar amb l'home que està manifestant-se davant de l'estatua de Lenin a Sibèria. Son necesaris? Son vitals? Son imprescindibles? Per suposat, però crec que per obrir un forat, aconseguir modificar la constitució i guanyar aquesta primera (de moltes) batalla, s'ha d'anar per un camí en el que tots fem pinya, i aquest camí no és l'autodeterminació, ni la república, ni l'autogestió, temes amb els que estic d'acord a mort, sinó el consens de mínims del que ja s'ha parlat a l'assemblea.

Espero, un cop més, que la meva resposta hagi servit per aclarir el que penso. M'alegro molt de poder generar debats secundaris sobre l'acampada, debats que, per una altra part, crec que no tenen cabuda allà per ser una pèrdua de temps i recursos que podem aprofitar per arribar a un consens important sobre temes urgents i que interessen a tots.

És evident que tots estem emocionats per poder participar en aquest moviment que ens definirà com a generació i que passarà als anals de la història com el moment decisiu en que la ciutadania va dir prou i va exigir la seva sobirania.

Salut!

PD: Aquesta tarda, durant un moment, m'han entrat ganes d'apunyalar a una senyora que m'ha trepitjat, però ja se m'han passat, jeje...

Anónimo dijo...

A veure... Jo com vosaltres dos porto des del dimecres passat a la plaça. He estat una de les persones que s'hi ha passat les hores, deixant de banda altres coses (com per exemple la universitat o les meves relacions personals amb els amics)i crec haver entès perfectament el missatge que volia expressar el Ximi.

T'he de donar les gràcies Ximi. De veritat, gràcies per fer-me veure que no sóc l'única que té la sensació que les coses s'estan barrejant massa... Per què s'ha de contaminar una acampada apartidista amb idees concretes que només representen a una part dels que estem allí? A mi em sembla perfecte que cadascú sigui diferent i que tinguem opinions dipars, però si comencem a etiquetar-nos crec que una part dels que estem acampats deixarem de sentir-nos identificats amb el missatge que es vol donar. A més, aquest moviment es va fer a partir d'un altre molt clar, promogut des de Madrid i d'altres ciutats espanyoles i potser per això no entenc el desig de voler desfer-nos dels nostres orígens i de la resta de grups, els quals també ens representen.

Crec que la dita de "divide y vencerás" s'està fent cada vegada més patent a Lleida, però els nostres enemics som nosaltres mateixos. Per què no podem anar tots a una? Per què no lluitem per un manifest que el primer dia es va votar i va sortir com a missatge que ens representava a tots? Per què volem separar-nos en diferents grups? No vull que perdem la força perquè quatre volen anar contra corrent... No vull despreciar cap idea, però tampoc que despreciïn les meves. Penso que el jovent som prou intel·ligents com per posar-nos d'acord i tenir una cohesió prou important com per fer por als que realment ens volen fer mal.

I una altra cosa... Ximi, no tothom s'ha près malament el teu comentari, ja que alguns et coneixem personalment i sabem que ets una de les persones més implicades que existeixen i que donaries el que fos per a que això funcionés. És per això que entenc la teva frustració al veure que això cada dia s'esfonsa una mica més... Però tranquil, molts pensem com tu i creiem que hem de començar a lluitar tots a una per una causa que ens afecta a tots.

Ximi dijo...

I en la meva defensa diré que el post d'avui és bastant més alentador, crec, jeje...